1. Queden inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament els sistemes d'enllumenament exterior i interior pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.
2. Queda exclosa del seu àmbit d'aplicació la llum produïda per combustió en el marc d'una activitat sotmesa a autorització administrativa o a altres formes de control administratiu si no té finalitat d'enllumenament.
3. Les instal·lacions previstes a l'article 3.1 de la Llei 6/2001, són exemptes del compliment de les obligacions fixades per la Llei i per aquest reglament pel que fa a les instal·lacions i aparells d’enllumenament exterior i interior amb què comptin que es destinin exclusivament al compliment de les finalitats pròpies de la infrastructura o bé.

• Intensitat lluminosa: densitat de flux lluminós emès en una direcció determinada. La seva unitat és la candela, corresponent a un flux d’un lumen comprès en un angle sòlid d’un estereorradian.
• Lluminància mitjana: suma dels valors de lluminància en punts regularment distribuïts en una superfície, dividida pel número de punts estudiats. La seva unitat es la candela/metro quadrat.
• Lluminància màxima: valor màxim de lluminància en una superfície determinada.
• Il·luminació vertical: relació entre el flux lluminós que incideix en una superfície vertical i l’àrea de la mateixa.
• Sistema de regulació de flux: dispositiu o instal·lació que permeteix variar el flux emès per un enllumenat.
• Nivell de servei: nivell mig de il·luminació prenent en consideració les pèrdues per depreciació de les instal·lacions.

1. D’acord amb el que estableix la Llei 6/2001, de 31 de maig, el territori es divideix en les zones que es fan constar a l’annex 1, en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica.
2. Els ajuntaments podran modificar la zonificació assignada al seu territori, sempre i quan això suposi un grau de protecció més elevat de les condicions de foscor natural del cel, llevat dels supòsits previstos en l’annex 1 en què es prevegi la possibilitat de dur a terme una zonificació de menys protecció.
3. Els ajuntaments poden delegar en els consells comarcals la zonificació del seu terme municipal, en els termes que estableix la normativa sobre règim local.

1. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s’afavoreixi l’estalvi, l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.
2. Els requeriments relatius al tipus de làmpades, sistemes de regulació de flux, manteniment d’instal·lacions d’enllumenat, regulació estacional i horària, enllumenats ornamentals i festius, i luminància de rètols lluminosos i aparadors i finestres, es regulen a l’annex 2.
3. Els aparells d’enllumenat exterior que, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2, compleixen els requisits exigits pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l’angle d’implantació respecte a l’horitzontal i l’eficàcia energètica poden acreditar mitjançant un distintiu homologat llur qualitat per a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.
4. D’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la reducció de la potència instal·lada.
5. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament han de respectar les limitacions i prohibicions establertes a l’article 6 de la Llei 6/2001, de 31 de maig.

1. Els nivells màxims d’il·luminació i el flux d’hemisferi superior instal·lat en el cas d’enllumenat públic, són els que es fan constar a l’annex 3.
2. Els ajuntaments poden establir valors propis d’hemisferi superior instal·lat, atenent a les característiques i especificitats de llur territori, sempre que no es disminueixi la protecció atorgada per aquest Reglament, a no ser raons tècniques o històrico-culturals que justifiquin una menor protecció.

1. La inspecció i el control dels enllumenats que puguin ser font de contaminació lumínica.
2. Informar, quan s’escaigui, els projectes d'instal·lacions d'enllumenament promoguts per particulars i els projectes d'il·luminació públics.
3. Promoure campanyes de difusió i sensibilització ciutadana en relació a la problemàtica que deriva de la contaminació lumínica.
4. Promoure convenis de col·laboració amb els ens locals i, si s'escau, amb l'Administració de l'Estat per a la implantació de les mesures previstes a la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament i aquest Reglament.
5. Fomentar l'adaptació dels enllumenats exteriors a l'establert a la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament i al present reglament.
6. Assessorar els ens locals i els particulars sobre els aspectes relatius a l’ordenació ambiental dels enllumenaments.
7. Dur a terme les actuacions oportunes per verificar les lluminàries que compleixen les prescripcions d’aquest Reglament.
8. Avaluar la qualitat del cel nocturn a Catalunya.
9. Definir els punts de referència i àrees d’influència a petició dels municipis afectats o per iniciativa pròpia.
10. Dur a terme totes aquelles altres funcions que li atribueix el present Reglament.

1. El nivell d’il·luminació en servei en direccions limitades en aquest Reglament.
2. La intensitat lluminosa de la instal·lació.
3. El flux d'hemisferi superior instal·lat.
4. Les característiques dels aparells d'enllumenament.
5. Els sistemes de regulació utilitzats.
6. El programa de manteniment de les instal·lacions i aparells d'enllumenament.
7. La disposició o orientació dels aparells d’enllumenament.

Projectes d’enllumenats

1. Els projectes d'enllumenats subjectes a llicència d'obres o a d'altres actes d'intervenció municipal promoguts per particulars i també els projectes públics d'enllumenament exterior han de acreditar el compliment dels requeriments establerts en aquest Decret, mitjançant certificació dels tècnics signants del projecte.
2. En els procediments per a l'atorgament de les corresponents llicències municipals, els ajuntaments han de vetllar pel compliment de les determinacions de la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament i del present reglament.
3. L’Oficina Tècnica per a la protecció del medi nocturn emetrà informe sobre els projectes d’enllumenats exteriors quan així li ho demanin els Ajuntaments.

1. El Fons econòmic per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica es destina a la concessió d'ajuts i subvencions dirigides a fomentar la implantació de les mesures establertes a la Llei d'ordenació ambiental del enllumenament per a la protecció del medi nocturn i al present reglament.
2. El Fons per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica s'adscriu al Departament de Medi Ambient i s'instrumenta de forma diferenciada en el seu pressupost.

1. L'import recaptat de les sancions imposades per l'Administració de la Generalitat per infracció de la normativa reguladora de l'ordenació ambiental del enllumenament.
2. Les aportacions i ajuts atorgats per particulars, per empreses i institucions privades.
3. Les aportacions i ajuts atorgats per administracions i institucions públiques.
4. Les aportacions dels pressupostos de la Generalitat.

1. Per promoure l'adaptació dels enllumenats exteriors a les prescripcions de la normativa reguladora de l'ordenació ambiental de l'enllumenat, s'han de convocar línies d'ajuts específics.
2. En la selecció dels projectes és criteri preferent el fet que l'enllumenat sigui dins una zona E1 o en un punt de referència.
3. Per accedir a les línies d'ajuts a que fa referència l'apartat 1 caldrà complir els requisits establerts en les corresponents convocatòries i acompanyar a la sol·licitud la memòria justificativa a què fa referència l’article 17 d’aquest Decret i el pressupost corresponent.
4. S'ha de garantir l'adaptació dels enllumenats públics municipals a les prescripcions d'aquesta Llei mitjançant l'establiment de fórmules de col·laboració amb els respectius ajuntaments.

1. Correspon al Departament de Medi Ambient i als Ajuntaments la potestat d'inspecció i control dels enllumenats que puguin ser font de contaminació lumínica.
2. L'actuació inspectora és exercida per personal acreditat al servei de l'Administració respectiva, que té la condició d'autoritat en l'exercici de llurs funcions.
3. Les entitats o persones inspeccionades resten obligades a prestar la màxima col·laboració per al desenvolupament de les tasques d'inspecció i control.

1. L'actuació inspectora pot ser exercida d'ofici o com a conseqüència de denúncia formulada per persona interessada.
2. Els fets constatats en l'acta d'inspecció aixecada pel personal acreditat tenen valor probatori i, si s'escau, poden donar lloc a la incoació del corresponent procediment sancionador.
3. Les actuacions d’inspecció i de control dels enllumenats exteriors, pel que fa al compliment d’aquest Reglament, poden ésser dutes a terme per entitats col·laboradores que han d’estar acreditades degudament i han de comptar amb els mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de llurs funcions.

1. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

1. Vulnerar dins d'un marge de fins a dues hores el règim horari d'ús d'enllumenat.

1. Excedir de fins al 20% el flux d'hemisferi superior instal·lat autoritzat, en funció de la zona d’implantació i horari de funcionament.

1. Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions de la Llei o aquest reglament i que no sigui qualificada d'infracció greu o molt greu.

1. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

1. Vulnerar per més de dues hores el règim d'horari d'ús de l'enllumenat.

1. Excedir de més del 20% el flux d'hemisferi superior instal·lat autoritzat, en funció de la zona d’implantació i horari de funcionament.

1. Instal·lar o utilitzar aparells d'enllumenament que no compleixin els requisits establerts per la Llei i per aquest reglament o vulnerin les seves prohibicions, tant pel que fa a les làmpades de què disposen o d’altres característiques o components, com respecte de la seva posició, enfoc o utilització.

1. Instal·lar o utilitzar fonts de llum que, mitjançant projectors convencionals incompleixin les prescripcions de l’annex 4 d’aquest Reglament.

1. Modificar l'enllumenat exterior de forma que s'alteri la intensitat, l'espectre o el flux d'hemisferi superior instal·lat de manera que s’incompleixin les prescripcions de la Llei 6/2001 i d'aquest reglament.

1. Superar els valors de luminància o d’il·luminació regulats en els annexos 2 i 3 d’aquest Reglament.

1. No respectar les limitacions a la llum intrusa establertes a l'annex 5 d’aquest Reglament.

1. Instal·lar enllumenats ornamentals i festius, incomplint les prescripcions d’aquest Reglament.

1. No instal·lar sistemes de regulació de flux en aquells casos en què siguin preceptius d’acord amb el present Reglament o instal·lar-ne sense ajustar-se a les disposicions d’aquest.

1. Utilitzar lluminàries que no disposin de la corresponent certificació de compliment dels requeriments establerts en la Llei 6/2001 i en aquest Reglament.

1. Cometre una infracció tipificada com a lleu dins una zona E1.

1. Cometre una infracció tipificada com a lleu en un punt de referència.

1. Obstruir l'activitat inspectora i de control.

1. Reincidir en la comissió d'infraccions de caràcter lleu.

1. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

1. Cometre una infracció tipificada com a greu, si es causa un perjudici important al medi.

1. Cometre una infracció tipificada com a greu dins una zona E1.

1. Cometre una infracció tipificada com a greu en l’àrea d’influència d’un punt de referència.

1. Reincidir en la comissió d'infraccions de caràcter greu.

1. La incoació i tramitació dels expedients sancionadors instruïts per infraccions de les normes reguladores de l'ordenació ambiental de l'enllumenament, correspon a les Delegacions Territorials del Departament de Medi Ambient, quan es tracti d'infraccions tipificades com a molt greus.
2. La incoació i tramitació dels expedients sancionadors instruïts per infraccions de les normes reguladores de l'ordenació ambiental de l'enllumenament correspon als òrgans competents de les entitats locals, quan es tracti d'infraccions tipificades com a lleus i greus.
3. La tramitació dels expedients sancionadors s'ha d'ajustar al que preveu aquest reglament, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, en el seu cas, i la normativa vigent reguladora del procediment sancionador.
4. La delegació territorial competent per incoar i tramitar els expedients sancionadors és la corresponent al lloc on s'hagi comès la presumpta infracció.

1. Per actes d'inspecció aixecades pel personal acreditat.
2. Per denúncies formulades per agents de l'autoritat.
3. Per denúncies d'usuaris, entitats, associacions o persones interessades.

1. El Director general de qualitat ambiental és l'òrgan competent per a la resolució dels expedients sancionadors incoats per infraccions de la normativa d'ordenació ambiental de l'enllumenament de caràcter molt greu.
2. L'Alcalde és l'òrgan competent per a la resolució dels expedients sancionadors incoats per infraccions de la normativa d'ordenació ambiental de l'enllumenament de caràcter lleu i greu.
3. Els òrgans competents per sancionar, de conformitat amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, es comunicaran mútuament les sancions fermes que hagin imposat.

1. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 150,25 euros a 601,01 euros; les infraccions greus se sancionen amb multes de 601,02 euros a 3.005,06 euros i les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 3.005, 07 euros a 30.050,60 euros.

1. Les sancions es graduen tenint en compte la intencionalitat, el grau de participació per altre títol que el d'autor i la reincidència.
2. Es considera reincidència la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa declarada per resolució ferma en via administrativa.
3. Les sancions a imposar per les infraccions previstes a la Llei i en aquest reglament, són independents de l'obligació d'indemnizació pels danys i perjudicis causats a la biodiversistat del medi.

1. Detectada l'existència d'una actuació contraria a les determinacions de la Llei i d'aquest reglament, l'administració competent, previ tràmit d'audiència, ha de requerir a l'interessat la correcció fixant un termini a aquest efecte.
2. Transcorregut el termini sense que s'hagi corregit l'actuació objecte de requeriment, l'administració competent pot dictar les mesures necessàries per a la desconnexió de la instal·lació o aparell d'enllumenament infractor i, si s'escau, el seu precintatge. La resolució que acordi aquestes mesures haurà de ser degudament motivada i prèvia la seva adopció s'ha d'haver donat audiència a l'interessat.
3. Les mesures cautelars previstes en aquest article poden ser adoptades simultàniament a l'acord d'incoació del procediment sancionador o en qualsevol altre moment per tal d'assegurar l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure i no es poden perllongar per mes de tres mesos.

1. En cas d'incompliment de les obligacions derivades de les mesures cautelars o de les resolucions sancionadores, es poden imposar multes coercitives d'una quantia màxima de 601,01 euros i en un màxim de tres consecutives.
2. Si com a conseqüència de la infracció del previst a la Llei o en aquest reglament, es causa dany a la biodiversitat del medi, el responsable té l'obligació de procedir a la seva reparació, restaurant la situació al seu estat originari. En cas que no sigui possible la reparació, el responsable del fet infractor ha d'indemnitzar pels danys i perjudicis causats.
3. La imposició de multes coercitives i l'exigència de la reparació del dany o de la indemnització pels danys i perjudicis causats és compatible amb la imposició de les sancions que corresponguin.

Les modificacions substancials dels enllumenats exteriors existents i que afectin la intensitat, l’espectre o el flux d’hemisferi superior instal·lat, han de complir els requeriments d’aquest Reglament.

Tercera

1. Correspon als Ajuntaments formular un Pla municipal d’adequació dels enllumenats públics a les prescripcions de la Llei 6/2001 i d’aquest Reglament. Aquests plans hauran de preveure l’adequació dels enllumenats públics en els terminis següents:

• Zones E3 i E4: abans del final de l’any 2006.

1. El Pla municipal adequació dels enllumenaments tindrà en compte també, entre d’altres, els criteris següents:

• usos de l’enllumenat.
• perjudicis que causa l’enllumenat al medi o a la ciutadania.
• magnitud de les reformes que s’hagin de dur a terme.
• eficiència energètica de l’enllumenat.
• costos econòmics de l’adopció.

1. L’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn col·laborarà amb aquells Ajuntaments que ho sol·licitin per a la redacció dels plans municipals d’adequació dels enllumenaments.

1. Les persones titulars d’enllumenats privats que no compleixen els requeriments establerts en la Llei 6/2001 i en aquest Reglament hauran d’adequar-los en els terminis següents:

• Zones E3 i E4: abans del final de l’any 2004.

1. Correspon als Ajuntaments promoure les actuacions necessàries per impulsar l’adaptació dels enllumenats existents que es preveu en l’apartat anterior. Els Ajuntaments podran demanar la col·laboració de l’Oficina Tècnica de protecció del medi nocturn

2) ZONES E2

ANNEX 2

• S’utilitzaran els tipus de làmpades de major eficàcia energètica i menor radiació en longituds d’ona inferiors a 440 nm que resultin compatibles amb les exigències funcionals, econòmiques, paisatgístiques o estètiques.

• En funció de la classificació de la zona, els tipus de làmpada de possible utilització seran els que figuren a la Taula 1.

• Les instal·lacions que per la seva situació en zones E1 o E2, o per la seva classificació en quant a nivells d’il·luminació, hagin de variar el seu règim de funcionament, hauran d’implantar sistemes de regulació de flux que permetin variar el nivell d’il·luminació sense afectar la seva uniformitat.

• Haurà de justificar-se que els sistemes de regulació permeten complir els requisits lumínics d’aquest Reglament i que el seu funcionament és fiable i segur.

• El règim de regulació de flux no afectarà a la uniformitat d’il·luminació.

• Els programes de revisions periòdiques i manteniment preventiu, hauran d’incloure aquells aspectes de les instal·lacions que puguin repercutir en el compliment de les prescripcions d’aquest Reglament, com ara els següents:

• Neteja periòdica de grups òptics
• Control de l’enfocament
• Verificació de la regulació
• Funcionament dels accessoris

• S’estableix amb caràcter general l’horari nocturn a partir de les 22h UTC (amb la normativa europea en vigor actualment, aquesta hora correspon a les 23h oficial en horari d’hivern i les 24h en horari d’estiu), fins la sortida del sol. L’horari normal està constituït per aquelles hores que no estan incloses en l’horari nocturn.

• Els ajuntaments podran establir en el seu terme municipal horaris nocturns avançats respecte dels anteriors.

• Els ajuntaments podran també, en aquells casos en què la utilització de la via ho justifiqui, tornar al règim de plena potència (sense regulació) en aquelles hores de període nocturn en què estigui justificat per la intensitat o característiques d’utilització.

• Els ajuntaments podran establir condicions especials en els enllumenats ornamentals i festius en èpoques com ara:

• Precisaran d’autorització de l'Ajuntament per al seu ús en horari nocturn i també quan el període de funcionament d’aquestes instal·lacions sigui superior a una setmana. Només s’autoritzaran en períodes específics i limitats. S’hauran de posar en coneixement de l’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn les autoritzacions atorgades.

• En horari nocturn només es permetrà el funcionament d’aquells rètols lluminosos que compleixin una funció informativa necessària de posició i existència (farmàcies, transports públics, situació d’establiments hotelers, localització de benzineres,...), i únicament mentre duri el seu ús. En cap cas s'admetrà el funcionament en horari nocturn dels rètols de caràcter comercial i/o publicitari.

• Les característiques de les instal·lacions (posició, tipus de làmpades, enfocament...) s’adaptaran al que estigui previst en aquest Reglament amb caràcter general.

• Tant en els rètols lluminosos il·luminats amb mitjans exteriors, com en els compostos per elements lluminosos, la luminància màxima admissible serà l'establerta a la Taula 12.

• Aquells enllumenats interiors que a través d’obertures emetessin llum a l’exterior, hauran de limitar la luminància mesurada des de l’exterior per complir els valors que figuren a la Taula 13.

• En el cas de superar-se aquests límits serà obligatori la utilització de persianes o altres elements de protecció.

• Utilització de la limitació de l'1% en lloc del 0%.
• S’ha afegit l’horari nocturn.

• Adoptaran els nivells previstos per CIE 115 i el Ministeri de Foment 1999, amb les següents precisions:

• Les calçades de les vies de trànsit important adoptaran els nivells previstos en l’apartat C3 classes ME2 o ME3.

• Les calçades de la resta de vies i voreres i zones de vianants adoptaran els nivells previstos per CIE 136-2000, amb les següents precisions:

IL·LUMINACIÓ AMB PROJECTORS

• Les façanes i monuments que tinguin un especial interès històric i artístic podran il·luminar-se en horari nocturn. Per a cada projecte d’enllumenat caldrà presentar la memòria justificativa a què fa referència l’article 6.3 de la Llei 6/2001.

• La luminància mitjana (cd/m²) no superarà els valors màxims indicats a la Taula 7.

• Aquestes instal·lacions no podran funcionar en horari nocturn, excepte en les zones E3 i E4 en casos justificats i amb autorització expressa de l'Ajuntament, previ informe de l’Oficina Tècnica, ajustant-se sempre als valors previstos en la Taula 7.

• Inclou la il·luminació de zones, sigui quina sigui l’activitat a la que estiguin destinades, que per la seva situació a l'exterior incideixin en la problemàtica de la contaminació lumínica. S’hi inclouen, entre d’altres, les següents:

- Enllumenats esportius.

• Els responsables de les instal·lacions hauran de justificar els nivells d’il·luminació. Aquests nivells hauran d’adaptar-se, si existeix, a la Reglamentació o Recomanacions pròpies de l’activitat desenvolupada, considerant sempre els valors que s’esmentin com a màxims que no hauran de ser superats en més d’un 25%.

• Les instal·lacions (lluminàries, làmpades, projectors...) compliran la resta de requeriments que els són aplicables en virtut de la Llei 6/2001 i d’aquest Reglament, incloses les limitacions a la llum intrusa.

• El funcionament de la il·luminació en horari nocturn quedarà subjecte a autorització de l’Ajuntament, previ informe de l'Oficina Tècnica. En zones E1 aquesta autorització només podrà emetre's limitada a dates concretes.

• Si s’utilitza un enllumenat de seguretat, els nivells màxims d’il·luminació seran els següents:

LIMITACIÓ DE LA LLUM INTRUSA

• Els valors d’il·luminació vertical produïts per la component directa d’il·luminació en les façanes d’edificis o altres plans verticals límits, per sobre dels 3 metres d’alçada, de la propietat privada seran, com a màxim, els que figuren a la Taula 8.

• En les noves instal·lacions s’acceptarà un període transitori de quatre anys per al seu compliment per permetre el desenvolupament de noves solucions tècniques.

• En instal·lacions d’enllumenat públic, ja siguin de titularitat pública o privada, la limitació de l’enlluernament haurà de respectar els valors màxims de les Taules 10 i 11.

Taula 11: Enllumenat de tipus ambiental o de vianants